L’homeopatia és una alternativa terapèutica que constitueix un gran ajut a la persona  portant-la a camins de millora en la seva qualitat de vida, tant física com mental, gràcies a la recuperació suau i natural del seu equilibri. Entén la malaltia com el desequilibri que es fa palès a través de la simptomatologia que presenta el pacient, darrera el qual pot amagar-s’hi una resistència a canviar. L’homeopatia està centrada doncs, en la persona, en tota la seva globalitat  i les relacions entre ella i allò que la rodeja.

Un dels seus principis bàsics  el trobem quan esbrinem el significat etimològic  de la paraula homeopatia, d’homeos (igual) i pathos (malaltia). Aquesta paraula s’usà per primer cop  l’any 1808, pel pare de l’homeopatia, el doctor alemany Samuel Hahnemann.

Durant el tractament homeopàtic al pacient se li proporcionen dosis molt petites  d’una substància d’origen vegetal, animal o mineral, la majoria de vegades. Aquestes dosis de substància si s’administressin en concentracions  elevades a un pacient sa li provocarien certs símptomes, que es guareixen en el pacient que presenta la mateixa simptomatologia quan es tractat en dosis del producte infinitesimals.

L’homeopatia es una eina d’ús individualitzat profilàctica i preventiva i es presenta en formes de dosificació fàcil. Es pot administrar en forma de tubs de grànuls, glòbuls, comprimits, o pomades sense que hi hagi cap incompatibilitat terapèutica a l’hora de combinar-la amb la medicina convencional.

Per tant, no ens ha d’estranyar el seu ampli ús en més de 80 països a tot el món, principalment europeus, i  en més de 300 milions de persones que hi confien.

Com a avantatges importants l’homeopatia, equilibra el caràcter, regula les funcions i actua reparant teixits d’una forma, progressiva,  harmònica, i adequada a cada persona.