Medicina General, tan antiga i encara tan vigent. Des dels temps d'Hipòcrates (segle V a.C.) el metge havia d'estar guiat per dos principis: l'amor a l'home i l'amor al seu art. Aquesta medicina va néixer de la filosofia i sempre va unir l'home amb la natura, ja que aquesta té i produeix harmonia.

Fent un salt important en el temps, el grau de coneixement adquirit en la gènesi de moltes malalties i els avenços tècnics en la medicina moderna, han donat importants eines al metge per a diagnosticar i tractar als seus malalts amb més precisió. Però en la concepció global de la malaltia, res podrà substituir la relació física i psíquica entre metge i malalt per tal d'iniciar i, perquè no, acordar el camí d'actuació per restablir la salut o, encara millor, prevenir la malaltia.

El metge general o de capçalera (fixeu-vos en quin lloc i espai físic se'l col·loca...) està prou a prop l'home per poder avaluar tot el que l'envolta, i aconsellar la millor teràpia (sia quina sia aquesta) aplicant una medicina integrativa pel màxim benefici d'aquell.