Ser humà. Salut i consciència. (Textos Dra. Iolanda Sarri)

Nombrosos autors d’àmbits ben diversos no es cansen de repetir,  ara més que mai, que la humanitat  està prop  d’un vòrtex, d’un punt caòtic o altrament dit, de fer un salt quàntic  on segurament ja no tornarem a ser el que vàrem ser abans. Aquest punt d’inflexió  implica, i implicarà, la creació d’ un nou paradigma de canvi personal i social. Els temps presents són temps de crisi i a la vegada de transició. La crisi de la que parlaré aquí, és la crisi de sentit i d’identitat.  Crisi de saber què significa ser persona i  del retrobament amb el que comporta el  fet de SER HUMÀ.

El camí del ser, intrínsecament lligat amb la conducció de la nostra vida i que fa el nostre SER, és un camí que passa per donar la mà a allò transcendent i espiritual de les nostres vides i també en manifestar els diferents nivells de consciència que ens porten a saber una mica més qui som i què fem vivint ací, a la Mare Terra. Es un camí, doncs, de salut global.

Però quines són les fites quilomètriques que ens ajuden a ser humans i a curar-nos?

Potser, primer de tot, com humanitat hauríem de fer una tria. Triar entre una actitud auto-centrada i continuar vivint en un món “antic”  ple de por (més o menys soterrada, maquillada, raonada i justificada), en caos, crisi i patiment degut a aquest egoisme, orgull,  ira i avarícia o bé obrir-nos a un món “nou” a través de la via d’interiorització, de reflexió, d’expansió de consciència i sobretot de fer anar la màgia de l’amor incondicional que surt del nostre centre magnètic: el cor.

Continuem el camí de ser humà desenvolupant diàriament l’agraïment vers tot el que ens envolta i som. Un camí de senzillesa i simplicitat.

Un camí on hem triat comunicar-nos amb nosaltres mateixos i amb el proïsme donant la cara,  i a resultes d’aquesta comunicació deixem sortir la nostra vulnerabilitat emocional, les nostres febleses i dolors de vida. Comunicació i escolta que no jutja, guaridores de les vides dels interlocutors. Així som més persones. És un camí, doncs, on un es despulla, s’és  espontani i es reconeix i accepta amb totes les imperfeccions que el fan perfecte, on un és íntegre  i s’interrelaciona amb els altres, on un és genuí.  Un camí on la interacció i l’heterogeneïtat  observades a diferents nivells, des dels subatòmics al de l’home i la dona que som, ens conduiran sense cap mena de dubte a la salut, a la prosperitat i a la riquesa, tal com s’esdevé a la Natura.

El camí de ser humà és un camí on cada dia és Nadal, és de renaixement i aprenentatge continu, donat que en viure més desperts i amb capacitat d’admiració, cada experiència és nova, font d’una nova oportunitat d’aprenentatge, foragitant-ne  la desesperança i la rutina.

És un sender on la persona, a més, es compromet amb la vida, amb tot allò que és i que fa, i entén que està on ha d’estar en cada moment, donant el millor de si mateixa, servint-se a ella i, de retruc,  a la resta de sers. Viu en un sentit més profund l’aquí i l’ara.

És un camí d’humilitat, de bona voluntat, de perdó a un mateix i a l’altre, les vegades que calgui… que cada dia és nou….  donant compassió i amor envers tot i tots.

És una Terra on hi ha més salut perquè  els humans hem decidit  que hi hagi més integració, interrelació, comunicació, on es té una consciència global d’unitat i  la insatisfacció laboral ja no hi és present.  Terra on es veu i viu la vida d’una manera més espiritual i es recuperen i practiquen valors ètics eterns. Terra on els nivells de consumisme  hi esdevenen més sostenibles  i  cada persona es responsabilitza de les seves accions en tots els camps, deixant de cantó la indiferència traduïda en un rentar-se les mans perquè” nosaltres no hem fet res”, o bé “a nosaltres el que hagi de passar no ens  afectarà”.

Així doncs, en aquest “nova” Terra integrada per persones amb ments creadores, cors compassius i  en pau,  sers visionaris en tots el camps, la salut serà més factible.

Concepte de salut

T'has preguntat mai què significa tenir salut?. Quina sensació produeix tenir-ne, de salut?. Què ets capaç de fer per tenir-la?. Com saps quan tens salut?.

Potser no t'ho has preguntat perquè no has sentit mai cap dolor ni físic, ni psíquic, ni espiritual, o bé no t'ho has permès, donat que el món occidental en el qual vivim té uns medis poderosíssims per fer veure que l'anul·la. En canvi, molts autors i jo mateixa creiem que aquesta sol ser la primera parada del camí de salut per la vida de moltes persones. Sorgeix com un crit d'alerta a obrir-nos al nostre món interior i deixar la conquesta material i la marxa, a voltes, desenfrenada, pel món exterior.

Potser, i tot adaptant les paraules del Dr. Barch, un està sa quan gaudeix conscientment un estat de pau completa. Et felicito de tot cor, si tu tens la sort de tenir-la.

El fet de viure la pau conscient a la nostra vida, malgrat tots els tipus de "pertorbacions" experimentades diàriament, és com disposar d'una eina màgica, amorosa i transformadora de les mateixes. Permet utilitzar un ventall de "qualitats de salut" que ajuden en la desorientació, solitud i por que molts de nosaltres vivim o hem viscut. L'ajut ve pel camí de deixar de sentir-se separat tant d'un mateix com de la resta de sers vivents, veïns nostres o que habiten en la llunyania.

Per tenir salut vols tenir ganes de gaudir de la vida, ser valent, constant, conscient i obrir-te a l'aventura de crear la teva pròpia salut tota la vida?. Això suposa preguntar-se, no tan sols amb el cap, sinó amb el ser complet que ets, què sento? I deixar sentir o aprendre a fer-ho, com era abans de posar-me malalt?, què significa aquesta malaltia en concret?, quins recursos tinc per sentir-me bé?, quines avantatges té estar malalt?, crido l'atenció desesperadament?...i finalment, què puc aprendre d'aquesta malaltia?.

Només pel fet d'acompanyar-te a tu mateix i fer-te aquests plantejaments, ja ets al cap del camí.

O bé et conformaràs amb dir per què estic malalt?, per què em passa això a mi?, què he fet per merèixer una cosa com aquesta?.. tot això, resolt alguna cosa?.

Els estudiosos de la salut de forma holística o els que realment la viuen, solen afirmar que els senyals indicadors de referència de salut són l'augment de la consciència d'un mateix així com de l'autoestima. Com es tradueix això al dia a dia?, doncs, entre d'altres, pel següent: et dediques un temps a relaxar-te o a meditar cada dia, ets capaç de tenir amics (amb majúscula), tens ganes d'activar i capacitat d'adaptació, de veritat, no només de la que ens demanen en certes ofertes de feina.. t'agafen atacs de riure o tens ganes de passar-t'ho bé, i optimisme i esperança que ajuden a que t'ocupis i no et preocupis per les coses, no abandones la cura del teu cos i finalment estàs en comunió amb la vida.